Podria fer més

Aquest nen podria fer més.... Aquesta frase l'he dita molts cops, ho reconec... l'he sentida dir moltes vegades per companys de feina a les reunions d'avaluació o preparant tutories per tal de definir a un alumne que no suspèn, que les seves notes són bones però... un nen que es porta bé a classe però.... (sempre hi ha un però) aquest “però” el definim com un: Podria fer més. Aquesta frase també l'he sentit a moltes tutories quan els mateixos pares del nen o nena, per tal d'explicar com és el seu fill o filla utilitzen aquestes tres paraules.

     Però potser perquè un es va fent gran i reflexiona o bé perquè es cansa de dir o sentir el mateix o bé perquè senzillament entén l'educació d'una manera diferent de com l'entenia abans, el que és cert és que ençà uns mesos, intento que aquesta frase no surti per la meva boca. 

  Perquè realment, què volem dir quan diem que aquest alumne o aquest altre podrien fer més? En quina objectivitat jutgem les seves reals possibilitats? Com saben al cent per cent que aquest alumne no fa el que pot per treure millors notes? En que ens basem per fer aquesta sentència? 

     Fins ara personalment em deixava guiar per les seves alteracions a les notes, per les seves intervencions a les classes, a dies brillants i a d'altres absents, totes aquestes diferents variables i les alteracions a la feina, em servien per sentenciar a un alumne dient: Podria fer més... 

     Però ara em pregunto: I? Què passa si aquest nen pot fer més i no ho fa? I si en lloc de dedicar 45 minuts a estudiar per treure un 10 inútil en un examen memorístic dedica 20 minuts i treu un 7?, què passa si en lloc d'estudiar juga i s'ho passa bé? 

     Els nens i nenes batejats com els “podrien fer més” mereixen ser “feliços” en una etapa com primària que les notes han de passar a un segon terme, tant pares com mestre hem de valorar el temps de vida dels infants com quelcom més important que una simple nota, la diferència entre un excel·lent i un bé no hauria de venir determinada per l'esforç o dedicació que un alumne fa fora de l'horari escolar. 

      Si per una banda els mestres fossin capaços d'avaluar de tal manera que la nota final d'un alumne/a la determinés, el seu treball a classe, la seva participació activa, la seva motivació, l'aprenentatge d'eines i de procediments i les seves habilitats per a treballar cooperativament i en grup, potser no hauríem de recórrer a buscar més nota si tal nen o nena fa els deures a casa o estudia un llistat de conceptes que no serviran per res. 

      I si per altra banda algunes famílies no centressin la seva opinió del fill o filla pel temps d'estudi fora de l'aula i tinguessin informació ben detallada de tot el que el seu fill o filla fa a classe (blocs, wikis, portfolis...) i accés a aquesta informació, potser llavors tindrien la certesa del que realment fa el seu fill o filla.

       Ara que molt sovint penso que aquesta etiqueta que posem aquests nens, és una manera d'expressar que no sabem ben bé com és l'alumne o el nostre fill i aquestes tres paraules ens serveixen per fer una definició genèrica i que queda bé.