Diuen que per solucionar un problema el més important de tot és prendre consciència de que el tens, i també, saber de quin tipus és aquest problema. Trobar la solució i aplicar el remei per solucionar-lo és el següent pas, però sense saber que el tens, res es possible. Això mateix passa a moltes escoles i en el món de l'educació.
Molts mestres com petites illes ens estem adonant que l'educació no funciona, no va per on hauria d'anar, que els mètodes utilitzats des de sempre no funcionen ja de fa molts anys, que els alumnes entren poc motivats a l'aula i surten totalment desmotivats, que la manera d'ensenyar ja no va en línia amb el que necessiten els nostres alumnes... tota aquesta teoria està molt bé, forma part de la consciència de que tenim un problema i, poc a poc, molts d'aquests atrevits, arriscats, innovadors i valents mestres estan empenyent des del seu petit oasi per tal de trobar remei a tots aquests mals que conviuen a les escoles.
El problema radica en que aquesta consciència per tal de poder posar fil a l'agulla de manera més efectiva i funcional, hauria de partir d'una manera més global d'equips directius motivats i entusiastes o posats al cas, i concretant en les escoles concertades, en les fundacions de les mateixes. Un clar exemple el podem trobar avui en dia als Jesuïtes o a l'escola Montserrat.
La fundació escoles Viciencianes a la qual pertany la meva escola va organitzar el divendres unes jornades pedagògiques sota el lema: “Equitat i excel·lència: fem-ho possible”. La ponència que donava el tret de sortida a la jornada era a càrrec del mestre universitari mallorquí Xavier Oliver. Després d'escoltar amb atenció els 8 punts que proposa Xavier per avançar cap a un canvi necessari a l'escola, un no es pot deixar d'alegrar al comprovar que també la sintonia entre el que necessita la nostra educació i cap a on vol caminar la fundació en un futur és força similar.
Els vuit punts que ens proposa el Xavier són els següents:
- Millora de la formació inicial i permanent.
- Satisfacció docent.
- Professionalització dels docents.
- Contextualització del treball docent.
- Foment de la recerca educativa.
- Canvi metodològic i curricular: educació disruptiva.
- Lideratge distribuït.
- Treball en xarxa.
En futures entrades al bloc m’agradaria desenvolupar algun d’aquests punts, la visió que explica el Xavier, la meva percepció, i la importància que hi dono per a la millora de l’educació. Però avui el que destaco és que ja tenim una primera part del problema de les nostres escoles resolt, som ja conscients que cal canviar el paradigma educatiu, també ens han donat les claus per poder solucionar aquest problema. Ara el que toca es arromangar-se i ficar els peus al riu per procurar pescar peixos, amb això vull dir, que ara és tasca dels equips directius engrescar als seus respectius claustres i buscar la manera com fer més eficient aquesta revolució educativa. Ja no val tenir a dins de les escoles petits oasi de mestres apostant pel canvi, ara cal per fi, anar tots a una.
No és tasca fàcil perquè a l'igual que a la selva no són tots lleons, a l'escola som diferents pensaments, consciències i maneres de veure l’educació. Els canvis són lents i no exempts de dificultats i riscos, però conferències com les que vam assistir divendres, o a la de Montserrat del Pozo, que també una bona part de mestres i directius de les nostres escoles van escoltar a mitjans de curs són les que han d’acabar de convèncer als més escèptics que un nou paradigma educatiu és possible i molt necessari.
0 comentarios:
Publicar un comentario