Els "ventiladors de l'escola"

 Ara que els sorolls i la barreja d'olors que impregnen les aules de l'escola s'han apagat durant uns mesos; ara que el silenci, tant l'exterior com l'interior, comença a guanyar la partida a la pressa i a l'estrès del dia a dia; ara que és hora de canviar la moto per la bicicleta; ara que el Drive de l'escola deixa pas al dels projectes que han anat quedant arraconats... també és moment de posar aquest bloc en pausa.

Ara toca aturar-se una mica. Llegir, pensar, pedalar, recuperar projectes que esperaven pacientment el seu torn i, sobretot, deixar que el temps faci la seva feina.

Si aquest bloc tornarà al setembre o no, ho acabaran decidint les ganes, l'empenta i les circumstàncies. De moment, simplement toca prémer el botó de pausa.

Però abans d'abaixar la persiana, deixeu-me compartir una última reflexió.

Des de fa quatre anys sóc personal laboral docent. És una figura que, per a molta gent, continua sent força  desconeguda. No sóc mestre funcionari, però tampoc treballo a la concertada ni a la privada. És una realitat laboral que dona per parlar-ne llargament. De fet, segurament algun dia ho faré.

Ser personal laboral docent té una particularitat que condiciona molt la manera com vius l'escola: no et pots moure de la teva plaça. Mentre altres companys poden canviar de centre, tu continues al mateix lloc. Amb els anys, això et permet observar una realitat que, potser, passa més desapercebuda per a altres mestres.

Cada setembre pugen al vaixell nous mariners. Arriben carregats d'il·lusions, de nervis, d'expectatives i també d'incerteses. Alguns només hi navegaran unes setmanes; d'altres, uns mesos; alguns completaran tot el curs. Quan desembarquen, n'arriben uns altres disposats a ocupar el seu lloc.

L'experiència d'aquests darrers anys m'ha portat a una conclusió: l'escola necessita aquests mariners.

Necessita persones que arriben amb altres maneres de fer escola, amb experiències viscudes en altres centres i amb mirades diferents. Persones que aporten noves idees, que generen nous vincles, que et fan replantejar coses que donaves per fetes i que, amb la seva manera de ser i de treballar, contribueixen a fer créixer el claustre.

En aquest vaixell, aquestes persones són els ventiladors. No decideixen el rumb, però fan que l'aire es renovi i eviten que la tripulació navegui sempre amb les mateixes inèrcies.

No perquè volguin ser les protagonistes. Ho són perquè remouen l'aire. Porten idees noves, experiències diferents, altres maneres de treballar i de relacionar-se. Ventilen les aules, però també els equips, les rutines i les inèrcies que, sense adonar-nos-en, tots acabem acumulant.

I aquesta ventilació també ens va bé als qui fa anys que formem part de la tripulació. Ens obliga a no acomodar-nos, a replantejar-nos coses que donàvem per fetes i a explicar, amb arguments, per què fem el que fem. De vegades fins i tot ens genera dubtes o petites inseguretats. Però sovint són aquestes incomoditats les que ens fan créixer.

I, sense adonar-nos-en, també ens deixen noves maneres de relacionar-nos, de veure l'escola i, fins i tot, amistats que probablement no haurien existit sense aquell canvi de tripulació.

I després arriba el juny. I amb ell els comiats. En alguns casos queda una sensació de trencament. Perquè hi ha persones que entren gairebé sense fer soroll i, quan arriba l'hora de marxar, t'adones que ja formen part de la teva història.

Serveixi aquest senzill escrit per donar les gràcies a totes aquelles persones que avui desembarquen del vaixell de l'escola.

D'algunes he après que la implicació amb els infants va molt més enllà de si hi ets un dia, un mes o tot un curs. D'altres, que hi ha moltes maneres de fer escola i que totes poden aportar alguna cosa valuosa. I n'hi ha que, senzillament, han fet que el dia a dia fos més amable, més alegre i una mica millor.

Qui sap si algun dia tornarem a navegar junts. I, si no és així, tant de bo la vida ens faci coincidir en alguna taverna d'aquest port immens que tots anem compartint.

A totes vosaltres, gràcies per haver ventilat aquest vaixell i aquest mariner.

Molta, molta sort.