Penso que una de les habilitats que ha de tenir un tutor, un mestre o un educador es procurar tractar tots els seus alumnes de la mateixa manera, tractar-los amb respecte, demostrar-los estimació i valoració pel que fan i pel que són. Dit d’aquesta manera pot semblar senzill però la realitat ens demostra que no.
Sembla fàcil poder caure en la temptació de tractar millor a qui es porta bé, qui treu bones notes, qui és extrovertit, qui fa riure…
Però també ens podem endur per la “pena” i qui sabem que ho està passant malament per una situació familiar o qui té alguna deficiència psíquica o física tractar-lo diferent, millor…
Des d’aquest punt de vista trobar l’equilibri en tractar tothom igual resulta complicat ja que hem de partir d’un aspecte molt important: la feina de mestre està feta per persones carregades d’experiències, vivències, emocions, sentiments, estats d' ànim i les emocions no són objectives ni són mesurables.
Les emocions, la competència emocional, les habilitats socials, la competència espiritual han de ser educades, han de treballar-se des de ben petits a la família i a l’escola. Per sort a moltes escoles ja s’ha pres consciència de la seva importància i cada vegada està cobrant més importància.
Malgrat tot el que he comentat anteriorment, els mestres no deixem de ser persones plenes d’emocions, i una de les habilitats que procuro educar en els meus alumnes és l’empatia, posar-se en la pell de l’altre, que viure la seva experiència com a pròpia pot ajudar a entendre a aquell company, aquell alumne, entendre perquè és així o perquè reacciona així... que faria jo si estigués en la seva situació...
Dit això, els mestres però també en cal formar-nos, retrolimentar-nos amb aquestes habilitats socials, amb aquesta competència emociona, no val només el sentit comú com a única eina, cal ser conscients que qui no viu com a seu un aprenentatge difícilment el sabra transmetre.
Estem preparats?
0 comentarios:
Publicar un comentario