No m’ han agradat mai els forofismes, aquelles persones que no veuen mai matisos grisos en les seves creences, aquell que sempre l’agrada un cantant malgrat aquella cançó espanti, o aquell que sempre parla bé d’un jugador o un equip malgrat no entreni o no jugui com caldria i cobra.
Per això, la reflexió d’avui pot anar en contra d’un dels sectors que més estimo, més defenso i on fa 18 anys que hem guanyo honestament la vida: La escola concertada. Els pocs que em coneixeu o seguiu, sabreu que sóc un fervent defensor d’aquest model, davant de les crítiques molt cops populistes i sense coneixement de la realitat que des d’alguns sectors de la societat fan d’aquest model d’escola. Unes crítiques plenes de demagògia i que prenen com a únic model d’escola concertada aquelles més elitistes i que res tenen a veure amb aquelles autèntiques escoles concertades que conviuen enmig de barris humils, amb famílies em pocs recursos i en situacions difícils.
Però d’això, d’aquesta absurda discussió que molts volen fer-nos caure avui no en vull parlar, deixeu-me que avui parli de la manifestació en favor del català a l’escola que ahir va inundar els carres de Barcelona.
Un manifestació, una cercavila, una festa... on van estar presents molts sector de la nostre societat: mestres, Ampes, ciutadans particulars, sindicats, partits polítics, entitats socials, esportives... tots d’una manera o altre, des d’un lloc de la societat o d’un altre, més protagonistes que d’altres, TOTS volíem cridar contra aquesta absurda llei que ens vol obligar a treure un model d’escola que funciona. ( a nivell lingüístic).
L’escola pública hi va ser present amb samarretes grogues, criticable o no, que s’aprofités la cercavila per reivindicar aspectes que no agraden a ningú però que ahir no era el dia, però al cap i a la fi hi eren, l’escola concertada en un gran nombre també hi era present. La màxima patronal de la concertada la FECC de de sempre s’ha posicionat en contra de la nova llei i en defensa del model lingüístic i des d’un primer moment es va adherir a la plataforma SOM ESCOLA i va instar a l’escoles a participar en el dia d’ahir.
Però el cas que en algunes escoles concertades (públiques ho desconec) ahir era el dia triat per fer la festa de final de curs, i aquí es quan hom no entén. En primer lloc com un AMFA organitza una diada festiva on moltes famílies participen d’una manera més activa o no, però en la majoria de casos els alumnes fan un ball o actuació i els pares han d’assistir. En segon lloc els mestres d’aquestes escoles poden participar de diferents maneres però obligada o voluntàriament potser han d’anar i en tercer lloc i en última instància l’equip directiu de l’escola és el que dóna el vist i plau a la festa.
Perdoneu però no em cap al cap que es triï un dia on les famílies, els mestres , la societat està cridada a reivindicar un model d’escola per fer una festa on potser molts pares i mestres volien anar a la cercavila però no han pogut triar, no entenc com els mestres d’aquestes escoles callen i no entenc com els equips directius són tan aliens al que passa al carrer.
He meditat molt sobre si escriure sobre això, ja que com he dit al principi va en contra del que jo defenso, però realment com a mestre, pare i català estic indignat, perquè potser hauré de pensar que en algunes i dic algunes i dic poques, escoles ja els hi va bé el català desapareixi.
PD: I felicitar a moltes escoles concertades que ahir érem a la cercavila, orgullós de la meva petita escola i orgullós de l’escola dels meus fills.
0 comentarios:
Publicar un comentario