Ara que tot s'acaba tot torna a començar

BY joan IN No comments

En un dels darrers escrits del curs anterior, esmentava la possibilitat d'anar tancant portes d'activitats i tasques que ja feia anys que circulaven per la carretera de les meves responsabilitats.
Entre altres coses, deia que era temps de canvis, d'intentar fer coses noves que obrissin la possibilitat d'establir noves vies de motivació professional i personal. Aquests temps que ara acaba de vacances, ha servit entre altres MOLTES coses per adornar-me que els canvis no són ràpids, que necessiten un temps i que necessiten un procés o un camí per poder arribar a realitzar-se.

Això podria fer-se servir com a excusa vàlida per frenar possibles alteracions de la zona de confort que tothom tenim. Però el cert és que molts cops hi ha components de: Por al fracàs, por a no saber respondre a les expectatives creades, por a les crítiques... i tot això fa que es busquin excuses per seguir instal·lat còmodament a la zona de confort i no sortir a cercar noves expectatives.

Dilluns comença un nou any (per els mestres els anys són de setembre a setembre), una nova temporada, professional i personal, o personal i professional, o totes dos barrejades ja que en definitiva un és la mateixa persona i no dos

 I ara és l'hora de no mirar enrere i lamentar-se per no haver tancat portes i per no haver encertat amb la clau per tal d'obrir-ne d'altres. Vaig llegir fa poc una sentència que em sembla molt adient en aquests moments i que deia si fa no fa això: “Preocupar-se o lamentar-se per el que encara no ha passat o no passarà és el pitjor us que es pot donar a la imaginació”

Per això, aquest any encara que els canvis encara estiguin en procés o no hagi tingut valor per arriscar-me, cal afrontar amb alegria, optimisme, força, voluntat , paciència.... els molts reptes que el dia a dia ofereix: Les classes, els claustres, la família, els amics, l'esport....( i no necessàriament en aquest ordre) i ja hi haurà temps per procurar que durant l'any aquests canvis que hom necessita vagin evolucionant i poc a poc es vagin arribant a produir.

Això si, cal poc a poc trobar vies de sortida de la zona de confort i no deixar-les per el darrer moment.

Reacciones:

0 comentarios:

Publicar un comentario