Per què seguir escrivint?

BY joan IN 2 comments

Fa pocs dies vaig llegir una entrada al bloc d'en Jordi Martí (us el recomano, la seva mordaç crítica., ironia i visió sobre el mon educatiu és molt interessant) en que donava les gràcies a tots els lectors del seu bloc pels comentaris que en feien dels seus escrits o entrades.

En aquest agraïment també afirmava que un bloc té sentit quan interactua amb els seus lectors i la riquesa dels seus comentaris fan que el bloc esdevingui motiu de satisfacció i raó de ser.

Després de llegir aquesta reflexió em vaig plantejar el sentit del meu bloc, ja que seguint les directius de l'entrada d'en Jordi i tenint en compte que en l'any i mig d'existència del bloc he tingut només quatre comentaris, sembla que no tingui cap sentit continuar escrivint.

I si que és cert que no deixa de tenir certa raó el company mestre Jordi: quan escrivim una entrada i més si aquesta entrada està impregnada de reflexió personal a un l'agradaria que fos llegida i comentada: un punt d'orgull, una guspira d'egocentrisme o una barreja d'ambdós combinada també amb un interès en saber si altres companys opinen el mateix o no és el que els comentaris aporten als blocs.

Llavors per què seguir escrivint? Últimament el meu bloc ha fet un gir en el camí, i el que va començar sent una recerca de recursos que em féssim construir el meu PLE personal ara poc a poc s'ha anat orientant vers un espai de reflexió personal de diferents aspectes del món educatiu i de tot el que envolta al nostre món de mestres. Si aquestes reflexions no inspiren comentaris dels pocs lectors que un té, per què seguir escrivint? Per què perdre hores en posar paraules als pensaments?

Tot això ho he pensat aquests dies d'estius, amb la suor de les pedalades per les altes muntanyes de Camprodon, i entre pedala i pedalada i davant la visió del verd de les prades amb vaques i cavalls he arribat a la conclusió que cal seguir escrivint.

Cal perquè em servei: serveix per posar en ordre els pensaments de professor, per plasmar les meves idees i reflexions... diari personal? Bé, podria ser això, un diari personal amb la clau oberta a ser llegit per qui vulgui...

Però un diari personal que no perd l'esperança que un dia, que esperem que no sigui molt llunyà, tu lector, t'animis a deixar un petit comentari, una petita reflexió del que et susciten les meves paraules....

Reacciones:

2 comentarios:

  1. Clar que sí! Potser tenim pocs comentaris o visites, però escolta, poc a poc! Per mi és un espai de reflexió personal brutal! De fet, crec haver crescut moltíssim com a docent en els mesos que porto escrivint! Qu més es pot demanar? Continuem en contacte i felicitats per la feina!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies per els teves paraulesd'ànim Ramón!
      Tens molta raó amb el que dius sobre el fet de crèixer com a docent, tot i que hi ha cops que un es planteja els perquès.

      Eliminar