Claus que obren portes

BY joan IN , 4 comments

   La porta de l'educació d'un nen o nena sovint costa d'obrir, els mestres intentem trobar la clau que obri la porta de l'aprenentatge, la porta de l'ensenyament, la porta de l'adquisició d'hàbits o la porta de l'assoliment d'eines o capacitats que garanteixin un futur.

  La clau que obra aquesta porta no es senzilla de trobar. No hi ha cap joc de claus que obri moltes portes diferents, cada nen, cada alumne té unes característiques que el fan diferent dels altres, per això el que permet obrir la porta a un nen o nena no et permet fer-ho amb d'altres. El que diem sovint: el que funciona amb un grup o amb un alumne no funciona amb d'altres, aquí radica el bonic o motivador de la nostra feina: cada nen o nena, cada grup classe és diferent i necessita de claus diferents. I la feina del bon mestre o del bon educador radica en la recerca persistent d'aquesta clau. 

   Però en aquests temps de vacances, no m'agradaria parlar de les claus que poden permetre obrir-nos les portes dels nostres alumnes, en aquest dia d'estiu m'agradaria breument destacar qui té les claus “mestres” (bonica coincidència) per obrir portes: els pares (entenen pares com a figura pare-mare) o si voleu dir-ho d'una manera més adient: les famílies.

    I és que ens agradi o no als mestres (encara que penso que el verb agradar no seria el més adient) la veritable clau de l'educació no la tenim nosaltres sinó els pares dels nostres alumnes. Nosaltres com a educadors, podem molt bé anar obrint portes sempre i quan hi hagi algú que hagi estat posant oli al pany, o en alguns casos la podríem obrir en el cas que ningú s'hagi dedicat a tapar el forat del pany (famílies col.laboratives o famílies negatives), el que és molt cert les que la tasca dels mestres sense l'ajuda de les famílies resulta molt complicada. 

Si que és cert, és que molts cops malauradament, els mestres i les famílies ens hem de convertir en autèntics lladres i trobar aquella radiografia que permeti obrir les portes més difícils: aquelles que estan tancades per dins. Hi ha portes que malgrat els esforços de famílies i pares, les portes dels fills o dels alumnes estan tancades per dins. Les raons poden ser moltes: explicables o inexplicables ( oh el cervell humà!)

I sense ser expert en matèries de psicosis, neurosis i demés temes de la ment i del comportament humà si que el meu únic consell cap aquells pares, mares, és que cerquin la clau de la porta del seu fill seguint tres directrius bàsiques, senzilles i alhora complicades: La coherència, l'exemple i la PACIÈNCIA. 

     Coherència: Entesa com fer l'acció que les meves paraules han dit, la incoherència és un vent que tanca moltes portes, molts cops les paraules no van acompanyades d'uns mateixos comportaments, la fermesa de les paraules ha d'anar sempre acompanyada del que comporten. 
     Exemple: Els adults i les nostres paraules i sobretot els nostres fets són aire que obre i tanca portes, si el que fem o diem no va en la línia del que veritablement volem pel nostre fill o alumne, malauradament la seva porta anirà obrint-se i tancant-se fins que finalment l'aire acabi tancant-la de cop. 
Finalment i penso que la bàsica i la realment CLAU per obrir la porta d'alguns nens/es és la PACIÈNCIA, (barrejada amb la coherència i l'exemple) evidentment com deia en Lluís Llac (no esperem que l'arbre doni fruit sense podar...) però si que penso que hem de ser pacients sobretot aquells pares i mares que veuen que malgrat els seus esforços i la seva voluntat no aconsegueixen obrir la porta al seu fill/a. 

Estic convençut ( però no sóc cap mag) que si darrere una porta tancada hi ha una família coherent i pacient tard o d'hora aquesta porta, poquet a poquet anirà obrint-se, potser primer amb la balda posada i tot, però que anirà obrint-se en el pas del temps.

  PD: Aquest senzill article està "dedicat" a un magnífic amic, un gran pare, un bon mestre i alguns cops un seguidor del bloc.

4 comentarios:

  1. Gracies per la reflexio. La utilitzare amb el teu permis.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. i tant Maira i molt agrait de la teva lectura i comentari!

      Eliminar
  2. Molt d'acord! El treball amb les famílies i l'entorn dels nanos esdevé clau en l'èxit del procés. Acabo de descobrir el teu bloc i el seguiré! Anem parlant i felicoyats per la feina!

    ResponderEliminar