Comença la pujada... estem preparats?

Començar un nou curs per un mestre pot donar origen a moltes comparacions, avui m'agradaria comparar-la amb la d'aquell ciclista que comença a pujar un port de muntanya, i no un Tibidabo sinó més aviat un de primera categoria o categoria especial (Tormalet, Vallter 2000, Alpe Huez...per posar alguns exemples).

En primer lloc un ciclista si vol arribar a pujar la muntanya i ja no dic guanyar-la sinó si vol arribar a dalt de tot necessita una preparació prèvia, un entrenament, un estat de forma el més òptim possible perquè l'esforç ho exigeix: entrenaments, estat d'ànim positiu, salut... Nosaltres com a mestres no podem pretendre el dia 15 començar el curs sense abans haver entrenat: haver preparat el temari, els recursos, haver predisposat les nostres emocions (un altre dia en parlaré perquè em sembla bàsic) perquè estiguin preparades a obrir-se als nens i nenes i a les seves demandes. Un mestre que no s'hagi preparat a consciència li pot passar com aquell ciclista que comença en força però a la primera rampa dura ha de posar el peu a terra perquè no pot més.

També és essencial en aquesta preparació tenir cura de la bicicleta l'eina de treball, revisar-la, portar-la al mecànic, inflar les rodes, mirar els frens, els canvis, perquè molts cops encara que l'estat de forma sigui l'apropiat si a mitja pujada tenim una punxada o una avaria encara més greu ens podem quedar sense pujar o podem tardar el doble de temps. En educació doncs, caldria que al principi de curs revisin els ordinadors, els llibres, decoréssim l'aula, el material que utilitzarem a les aules perquè aquestes esdevinguin llocs d'aprenentatge.

 La clau molts cops de l'èxit en una pujada és saber que no vas sol, que tens un equip que t'acompanya i que en els moments de debilitat ells estaran allà, tu hauràs de fer l'esforç però ells tiraran de tu, et marcaran el ritme perquè estiguis a dalt el més aviat possible, en tots els llibres sobre ciclisme llegireu que encara que és un esport individual, la presència de companys en la seva pràctica ajuda a l'esportista a aconseguir els seus propòsits. Com a mestres el mateix, que en són d'importants i bàsics els equips de cicle! els departaments, les comissions de treball, on un no arriba arriba l'altre, la iniciativa d'un, la creativitat de l'altre, el punt de vista diferent... la possibilitat de cremar-se sempre és més fàcil com més sol estàs en una iniciativa o en un projecte nou a l'escola, ho tinc més que comprovat, si hi ha més d'un mestre que hi participa el camí si més no és més lleuger.

 I finalment la mentalitat; el ciclisme és uns dels esports on la mentalitat hi fa molt, un bon ciclista no és només qui té unes bones cames, una bona bici, sinó aquell que en un mal dia sap partir, sap que el seu esforç el portarà cap a dalt i allà trobarà la seva recompensa. En educació també hem de saber que tindrem mals dies,a nivell personal, o a nivell d'aula, hem d'estar preparats per afrontar-los, hem de saber posar la millor cara davant les dificultats de la pujada. Com deia un bon amic: La pujada no canvia d'un any per l'altre, ets tu que un any la fas que sigui més fàcil i d'altres més difícil....

Així doncs, ara que falten pocs dies per començar el curs 2014-2105, deixeu-me que segueixi la meva preparació perquè molt em temo que el dilluns m'agafarà encara en un estat de forma deplorable...

Vull utilitzar aquesta comparació perquè des de fa molts anys m'ha agradat la bicicleta i en la més absoluta modestia i sencillesa torno a recuperar la pràctica setmanal, aquest estiu he tornat a patir la duresa de les pujades i he recuperat sensacions perdudes... genial!