Reunió de pares 1a part

La propera setmana, tinc un dels moments més importants de tot el curs: la reunió amb tots els pares i mares dels que són i seran els meus alumnes de cinquè d'enguany.

Analitzant el començament de la frase cal dir que no he iniciat l'escrit amb una frase categòricament certa: Quan he dit la reunió amb tots els pares hauria d'haver afegit: que vinguin a la reunió, o que puguin venir a la reunió o que es dignin a venir a la reunió... perquè el veritablement cert de la qüestió és que l'absència de famílies a les reunions cada vegada es més alarmant.

Motius en podem trobar molts inclús podem justifica'ls, i de ben segur que alguns que no venen es perquè realment no poden, però el que és realment cert és que en la majoria de les absències d'aquestes reunions s'amaga el que molts pares i mares no troben important aquesta inversió de temps escolar.
Com hem arribat a aquesta situació? Com pot ser que no m'interessi escoltar el que farà el meu fill o filla en els propers mesos? Com pot ser que no tingui curiositat per conèixer com respira aquella persona que ha de guiar, ha d'ajudar, ha d'acompanyar a la persona que més estimo?

 Aquestes preguntes cada any me les faig, em costa trobar respostes adequades i arribat a aquest punt, l'opció que molts docents prenen és la del desànim, comentaris com ara: què podem fer nosaltres si els pares i mares no tenen ni interès per venir o només venen a les reunions els que veritablement no els faria falta, o el comentari estrella: els pares i mares “passen” de l'escola...

Potser que per una vegada també analitzi si hi puc fer quelcom perquè això canviï, si des de l'escola podem fer alguna cosa perquè pares i mares que fugen de la porta d'entrada, tinguin curiositat per entrar, estaria bé que m'aturés a pensar si motivem bé, que pensés si despertem amb els pares i mares la necessitat de venir, si els que venen marxem amb la sensació de que els hi ha servit...

Però veritablement tota aquesta reflexió ha de partir d'un mateix punt d'inflexió: Honestament m'interessa que vingui la família? trobo realment clau que m'escoltin el que els hi haig de dir? Contestar aquestes preguntes en total sinceritat serà la clau per iniciar possibles canvis en la manera de fer la reunió, en la manera de preparar-la, de motivar-la dies abans. Contestar aquestes qüestions implica molt: m'implica, implica a l'escola, penso si realment molts docents estem disposats a contestar-les o ja hem tirat la tovallola i ens acontentem a deixar anar les quatre coses de sempre i ja està.

 Jo, tinc clares les respostes, per això vull fer-me meva la dita de: si vols resultats diferents fes coses diferents: amb això estem, ja us aniré informant en futures entrades.