La por

BY joan IN 2 comments

És que el Pere no ens fa por!

 L'altre dia la Marina de deu anys, amb un to innocent donava aquesta resposta, alhora tan senzilla i alhora tan contundent i clara, a la pregunta feta pel tutor.
La pregunta també era clara però no sempre trobava resposta en els alumnes: Perquè us porteu així a la classe del Pere? Si sou capaços de portar-vos correctament amb uns mestres perquè amb altres no?

No és el primer any que com a tutor faig aquesta pregunta als alumnes, uns anys pot ser del Pere, altres de la Joana, però tl'experiència m'ha demostrat que els alumnes no es porten de la mateixa manera davant d'uns mestres que davant d'uns altres, cosa normal ja que els adults molts cops fem el mateix, però realment que és el que porta als alumnes a portar-se d'una manera o altre amb un professor o altre?

La Marina va donar una raó; la por: potser una raó,però em nego a creure que sigui la única, por a què? A que ens castigui, a que ens cridi, a que s'enfadi, a que ho digui als pares.... (per sort no existeix en els nostres temps la por física, almenys a les escoles). Aquesta por més psicològica que física és bona? Cal que els nens tinguin por per portar-se bé a la classe? No s'hauria de crear un clima de confiança, respecte i empatia entre alumnes i mestres perquè el comportament anés rodat?
Si que és cert que hi ha mestres que amb sols la seva presència ja infonen respecte, i potser respecte seria la paraula més adient, ja que la paraula en si engloba aspectes bàsics en la relació entre persones ja que si respectem als altres en certa manera estem aconseguint que ens respectin a nosaltres, però també la paraula respecte mal utilitzada té el sentit de imposició o submissió. Em nego a voler creure que els alumnes es porten bé (caldria analitzar que és portar-se bé un altre dia) perquè em tenen por, i alhora es portin malament amb un altre perquè no en tenen, em nego a pensar que només la por és la base real per la que un alumne es porta bé a unes classes o no a unes altres, em nego a pensar-ho perquè sinó estaria convertint l'escola en un centre de reclutament i submissió com ja he dit anteriorment i potser aquesta creença és falsa i utòpica però m'agradaria creure que la relació mestre alumne traspassa el terme de la por i és situa en una altre línia de relació diferent i de fet tanco els ulls i penso que...


  • M'agradaria creure que un alumne es porta bé a classe perquè té ganes d'aprendre i l'agrada el que està fent... 
  • M'agradaria pensar que un alumne es porta bé a classe perquè entén que allò que està aprenent té sentit i és important per ell... 
  • M'agradaria creure que un alumne es porta bé a classe perquè veu en el mestre aquell que el vol ajudar a créixer... 
  • M'agradaria pensar que un alumne es porta bé a classe perquè està a gust en l'entorn i es sent estimat i protegit.... 
  • M'agradaria creure que un alumne es porta bé a classe perquè es sent important per qui és i per com és.... 
 SI, ja ho sé això és un somni, però no crec pas que estigui en la línia dels somnis utòpics que tots tenim, més que en la línia dels somnis jo ho situaria en la línia dels objectius que hem de tenir TOTS els mestres sigui quina sigui la nostra etapa i la nostra assignatura.

Reacciones:

2 comentarios:

  1. Quin tema aquest el de la por! Recordo professors que em feien por dels quals vaig aprendre moltíssim però que ara, amb el pas del temps, veig totalment desfasats i fora de tota lògica pedagògica. La por mai pot ser un recurs didàctic.

    ResponderEliminar
  2. Tens raó Ramón, llàstima que molts cops la por es converteix en el únic o darrer recurs que molts mestres tenen

    ResponderEliminar