No volem lloros!

BY joan IN 2 comments

Potser és una frase un xic radical i treta fora de context també pot resultar contraproduent educativament parlant, però el cert és que des de fa uns dies aquest retol està al suro de la classe de cinquè.

M’agraden els efectes sorpresa que ocasiones a la gent i a un grup de gent en concret, aquesta experiència l’aplico a les tutories i als equips on he estat o sóc entrenador. Els resultats no són sempre positius o no aconsegueixen assolir els objectius pels quals havien estat pensats, però millor o pitjor sí que estic convençut que és una dinàmica vàlida per observar les reaccions espontànies. 


     Aquesta imatge se la van trobar els alumnes de cinquè un dia a les nou del matí, estava en un lloc prou visible perquè fos vista de tot arreu però que tampoc ocupés l’espai central de la classe, el primer que la va veure va riure però no va dir res, el segon la va comentar a un company i finalment el tercer o quart es va envalantonar (tampoc cal gaire) i va venir a preguntar-se que volia dir aquell lloro penjat. 

Finalment quan els comentaris ja eren generals, vaig deixar que fessin les seves pròpies deduccions: 
Per què creieu que he penjat aquest dibuix? Que deu voler dir? Les respostes van ser distretes, algunes de més elaborades que d’altres: vol dir que a la classe no hem de portar animals... Vol dir que no podem córrer per la classe (volar)... vol dir que hem de callar i no parlar (vaig aclarir-los que era un lloro i no una cotorra, però cal dir que la idea no em va desagradar)….
Després d'algunes deduccions més , vaig explicar-los quin era el veritable sentit de la imatge del lloro i el perquè l'havia penjat: Els lloros són animals molt intel·ligens? Alguns pensen que si, perquè els lloros repeteixen les frases i paraules dels adults, però, els vaig explicar que les diuen per repetició i no pas perquè entenguin el veritable sentit de la frase, els vaig posar l’exemple del lloro Manel d’un bar de Calafell, que quan sent Messi, diu Visca el Barça!, no ho diu perquè Messi sigui del Barça i ho associï sinó perquè el seu amo Rafa l’ha repetit mil cops. 
I tot aquest rotllo dels lloros, que té a veure amb aquesta classe? Els vaig seguir explicant: Doncs que moltes vegades alguns de vosaltres feu com els lloros, estudieu uns conceptes de memòria per després repetir-los sense que molts cops sapigueu que volen dir, i la conseqüència és que al cap de poc temps s'obliden... i això no m'agradaria que passés aquest curs, entre tots hem de buscar eines i maneres per convertir l'aprenentatge en quelcom significatiu i sé vosaltres mateixos els que escolliu com aprendre i de quina manera. 
Finalment per concloure els vaig “manar” que si algun cop jo com a mestre els feia aprendre's alguna cosa com a lloros que m'ho diguessin, i entre tots havíem de procurar fer de l'aprenentatge un espai on no “volessin lloros” 

Tota aquesta parafernàlia està molt bé, però s'ha ha de posar en pràctica, perquè els nostres alumnes entenguin que no són lloros, els mestres tenim una gran responsabilitat, és molt fàcil donar una classe magistral amb el llibre davant, o explicant un concepte i després per avaluar demanar als alumnes que ho escriguin o “vomitin” en un paper. 

Tenim un doble repte: en primer terme: Donar camins de manera d'eines on els nostres alumnes puguin caminar per arribar a un descobriment (aprenentatge, concepte...) i per altra banda trobar mecanismes (rúbriques...) per poder avaluar aquest camí. I això no és gens fàcil requereix molts cops crear, innovar, ser valent, ser creatiu, verbs i paraules allunyades de la zona de confort de molts mestres.

Perquè filosofant vull rescatar una cita molt adient: Més important que la  meta és el camí, i hem d'aconseguir que els nostres alumnes siguin cercadors.

Reacciones:

2 comentarios:

  1. Hola, Joan! Trobo molt encertada l'entrada. Aprenentatge significatiu versus memorístic. No volem lloros, i tant que no! Per cert, saps des d'on escric? Sí, a menys de 50 metres del lloro culé... Apa, parlem aviat! Salut!

    ResponderEliminar
  2. Hola Joan, m'ha agradat la teva entrada. Avaluació Formativa. Diga'm com avalues i et diré com ensenyes.

    ResponderEliminar