El llibre de text

Avui també voldria parlar dels llibres de text, i dic voldria perquè a les xarxes socials darrerament s'ha estès un interessant debat sobre la seva utilització a les aules en ple segle XXI.

     Com sempre hi ha dos bàndols radicalment oposats: En primer lloc (dic primer perquè personalment són els que en el meu twitter tenen més presència i fan més palesa la seva postura) estan el que es posicionen en contra de la seva utilització; argumentant entre altres moltes coses que en el nostre segle i en tota la informació que tenim a la xarxa no calen llibres de text i molt menys les despeses que provoquen. Per què? Doncs perquè el propi mestre té les eines necessàries per crear el seu propi material i que aquest sempre serà més ric, més individualitzat, més motivador i sobretot més útil perquè cada grup, cada tipus d'alumne és diferent i això el llibre de text no pot controlar, individualitat vers globalitat.

    Els que defensen el llibre de text, aquests però bàsicament no estan gaire presents en el debat( serà casualitat són els que menys utilitzen les xarxes socials)... i arribat aquest punt jo em pregunto: té alguna cosa a veure que els que defensen la seva utilització com a eina bàsica, gairebé única, tenen la competència digital com la més oblidada de les competències a treballar? Els que defensen la seva utilització tenen en les editorials de text evidentment els seus màxims aliats i defensors (faltaria més) a part de ser el seu producte i del que depèn en bona part el seu sou. Elles, les editorials creuen fermament en la seva utilitat i seria molt erroni pensar que no estan intentant any rere any actualitzar els seus continguts i les seves activitats vers un nou concepte d'aprenentatge i una nova manera d'utilitzar-lo. Personalment ja fa més de quinze anys que faig servir llibre de text (diríem que el tinc i el tenen els alumnes, altre cosa és que l'utilitzem molt o poc)) puc afirmar que poc o res tenen a veure els llibres d'ara amb els de fa deu anys.

    Quin és l'error de fons? La seva utilització. M'intento justificar, moltes vegades els llibres de text fan propostes d'activitats dissenyades per utilitzar les TIC, per fomentar el treball cooperatiu, dissenyant propostes que van més enllà de l'utilització del llibre de text com a lloc on estan els continguts i les activitats de cada lliçó per fer a la llibreta, quina és doncs l'errada? Doncs que molts mestres, jo diria que la majoria, que fan servir els llibres de text, obliden la primera part i el fan sevir només per subratllar els continguts i fer els activitats escrites. I aquí tornem a la manca de formació en competència digital i en noves metodologies que existeix.

Si que penso que el llibre de text pot ser bo per tenir-ho aquell mestre novell (encara que diria molt de la poca preparació de les universitats de formació de mestres) que al començar necessita tenir la seguretat que està fent les coses seguint criteris definits. EL llibre de text pot ser bo també per aquell mestre (que existeix) que la seva zona de confort es tan gran, la té tan apamada, té tantes pors a sortir, que el llibre de text és el flotador salvavides que el fa no ofegar-se.

Aquestes dues versions de mestres existeixen però no són les més grans, així que penso que la major part dels mestres hauríem de tenir la suficient formació (ai la formació permanent, la gran oblidada) per generar els nostres propis continguts adaptats als nostres alumnes, però i el temps? Qui ens el dóna? Si ja les editorials en els seus llibres de text ens ho soluciona tot? Aquesta despesa de temps ja no la tenim (argument de bona part de molts claustres coneguts)

Penso que el temps del mestre és molt valuós (propera entrada del bloc)i que cal gestionar-lo, però també penso que el que ensenyem i com ho fem és bàsic per trencar molts tòpics dels alumnes: això és un rotllo, no serveix de res... i això en bona part ve provocat per fer del llibre de text (mal utilitzat) la única eina existent a la classe durant tota l'escolaritat