Alumnes de pràctiques

BY joan IN 7 comments

            A vegades tinc la mania de llegir les antigues entrades que he escrit al bloc. Motius? Alguns i diversos: Simple curiositat, confirmar-me que el bloc ha canviat la perspectiva inicial pel qual va ser creat, fins a esdevenir a hores d’ara en una plataforma a on abocar tot el meu desencís del món educatiu. Fins al punt de tornar a llegir el que fa mesos, o anys, que vaig escriure per tal de reafirmar-me en aquella convicció, idea o pensament o tot el contrari, adonar-me del meu canvi d’opinió i de perspectiva. 

         Avui, llegint una d’aquelles entrades, i arran de la futura incorporació d’un alumne de pràctiques, torno a rememorar aquella entrada on feia referencia a la importància que tenen les pràctiques dins de la formació docent i quin paper desenvolupen les escoles en aquest procés. I passat un any d’aquella entrada, torno a estar al punt on érem. 

           El paper que juguem les escoles en el procés de pràctiques va molt més enllà de la futura nota o del futur aprovat del practicant. Us imagineu un futur doctor/a fent les practiques en un hospital sense gaires medicines? O fent les observacions de la feina d’un metge que encara opera sense anestèsia? O prenent nota de l’evolució d’uns pacients que no saben si milloraran o no?

         Potser són exemples exagerats o poc exactes, però el que vull transmetre és la idea que perquè les practiques siguin ben aprofitades i tinguin la repercussió que han de tenir, s’han de cuidar més, sinó, acaben per ser un pur tràmit que ha de passar l’alumne per aprovar el curs. Per això afirmo que no totes les escoles són bones per a tenir alumnes de pràctiques i que tampoc tots els docents són adients per tenir-ne. Conec docents que no els agrada gens tenir alumnes de pràctiques, que em deuen maleir perquè jo sempre en demano, i quan els hi toca fer la seva assignatura a la meva classe ja deuen posar mala cara quan veuen el noi o la noia allà. Mestres que tenen por a sentir-se observats, a sentir-se avaluats… i jo penso, no seria bo que alguna vegada algú realment ens avalués…. per què hi ha aquesta por? 

        Personalment m’agrada tenir nois i noies de pràctiques per moltes raons: Una de les primeres és que em serveixen de motivació, de reflexió de la meva tasca, els hi demano opinió, procuro crear un ambient agradable i acollidor entre els dos, per així establir una relació amb la suficient confiança per a dir les coses com un les veu. Em serveixen d’incentiu a l’hora de preparar les tasques. Abans de res els hi pregunto que volen ser: observadors i prou, o col•laboradors, si la resposta és aquesta darrera, Els hi demano col•laboració a l’hora de fer petites feines dins de la classe, dividint grups, fent diferents reforços en moments puntuals… Entenc la feina de mestre com la d’eina, no com la de personatge central de la classe, així doncs al meu entendre, l’alumne també pot assumir en certs moments aquest paper de ser una eina més dins del procés d’aprenentatge dels alumnes. Intento empatitzar amb la seva posició i estic convençut que una persona aprèn quan practica, no entenc les pràctiques (com molts cops he vist que succeeix) en estar observant i apuntant durant tres mesos el que la mestra o el mestre fa o deixa de fer. Finalment també, egoistament, procuro que m’ensenyin coses noves, metodologies que els hi ensenyen a la universitat (malauradament i no sé per quina raó, això sempre costa…) 

     Sóc un explotador? Hauria de deixar que la iniciativa fos de l’alumne? Hauria de no fer res i esperar que l’alumne o el seu tutor de pràctiques em donés les seves directrius? Potser si.... Els alumnes de magisteri són claus per a la millora educativa a curt termini, de la seva bona preparació dependrà en bona part la millora del nostre sistema educatiu, estic convençut que cal una reforma dels seus aprenentatges i cal un seguiment de les seves pràctiques. Ara com fa un any, torno a demanar uns seminaris de pràctiques a les mateixes escoles i no a les universitats allunyades del dia a dia de l'aula: cal ser propers i realistes, no llunyans i utòpics.

7 comentarios:

  1. Molt d'acord amb tu, Joan. Trobo que les pràctiques haurien de ser una part fonamental de la formació docent, no un pur tràmit. D'altra banda, jo he tingut la sort de poder compartir aula amb altres companys (ara de fet ho estem posant en pràctica al meu centre) i és una experiència que aporta molt de valor a la pràctica docent. En fi, feina en tenim. Felicitats pel post!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Genial, crec que seria interessant poder compartir una classe amb altres docent i fer feedback de com ens hem vist i com ens han vist, però encara detecto molta por a la crítica, encara que aquesta sigui constructiva
      Gràcies per viatjar per aquí

      Eliminar
  2. Sóc mestra (acabada de sortir de la facultat) i he valorat molt positivament les pràctiques als centres on he estat. Les he patit, he suat però també m'he divertit i he establert un vincle molt bo amb les mestres. M'agrada fer pràctiques i les disfrutaria més si no fos perquè et fan fer molts paperets per a la universitat i has d'estar pendent de fer aquella tasca per la uni i no mirant d'aprendre. Agraeixo a les mestres el suport que em van donar en el seu dia, les tècniques, els recursos... també m'agrada que em donin l'oportunitat de fer classe (tot i que fa un xic de respecte), agraeixo també, l'intercanvi de recursos, les xerrades que fem sobre un tema i com enfocar-ho... però també és cert... que amb un període tan curt de pràctiques aprens i tot és molt intens però... la realitat és quan et trobes tu sol a l'escola, allà es quan aprens.

    Les pràctiques són necessaries però sense tan protocol per obtenir una nota, llavors, no les gaudeixes al 100%, per desgràcia.

    ResponderEliminar
  3. Moltes gràcies pel teu comentari Sara, tens tota la raó, un dia sol davant dels alumnes, té més pes significatiu que tots els anys a la universitat. M'alegra que les pràctiques t'hagin anat bé, estic plenament d'acord que perdeu massa temps en omplir papers de la memòria poc pràctics.
    Fòrums, debats, intercanvis ... això és el que s'ha de prioritzar en unes pràctiques docents.
    He passat pel teu bloc, t'animo a seguir escrivint

    ResponderEliminar
  4. M'ha encantat l'entrada. Ara mateix sóc un estudiant del màster de formació del professorat i en un parell de setmanes seré a un institut fent pràctiques de professor de ciències. He tingut la sort de que tant l'institut com el mentor de pràctiques que tinc sempre estan oberts i em donen llibertat per poder innovar a classe, i la veritat és que és quelcom que ben de segur acaba enriquint a les tres parts, tant a nosaltres els alumnes en pràctiques, com als mentors i l'institut que ens acull. No veig l'hora de començar aquesta aventura :D

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Daniel, felicitats, l'educació necessita gent urgentment que tingui ganes d'innovar, arriscar-se... i si es així, estic segur que els mestres que reben alumnes de pràctiques en sortirem guanyant.
      Molta sort en aquesta nova etapa

      Eliminar