mestres d'aula o mestres d'escola

Els que em llegiu sovint ja s'haureu adonat de que en algunes de les reflexions que es troben recollides en aquest bloc tinc la “mania” de classificar en grups els col·lectius de persones. 

Avui doncs, tampoc faré una excepció: 

Al món de l'educació i concretament a l'escola molt sovint podem diferenciar en el conjunt de mestres dos grups ben diferents:: Els mestres d'escola i els mestres d'aula encara que semblin iguals, les dues paraules fan que aquests dos tipus siguin ben diferents:

         Els mestres d'aula serien com una espècie de mercenaris ( en la definició positiva de la paraula) que sovint poden ser grans professionals de l'educació, que fan tot els que saben perquè els seus alumnes aprenguin. Mestres molt convençuts que la seva feina és fer que la seva classe, o la seva assignatura rutlli. Mestres que treballin a una escola o a una altre, difícilment el seu tarannà canviarà i en millor o pitjor encert, en millor o pitjor professionalitat faran que la seva aula tiri endavant.

          Els mestres d'escola són aquells que mai tanquen les portes de la seva classe, mestres que veuen la seva feina, no reduïda a l'aula, sinó fora d'ella també, mestres conscients que perquè l'aula funcioni l''escola ha de rutllar, per això la seva implicació ha d'anar més enllà dels murs de l'aula. Mestres que entenen que molt sovint l'important és el que passa fora i no el que passa a dins de l'aula. En definitiva mestres que veuen el tot global més que la classe en concret. Mestres que no els hi cau el cel al cap si un dia no poden fer la pàgina 72 del llibre de català i han de fer un mural per adornar les parets de l'escola. Mestres que entenen que el currículum ha de ser flexible ateses les necessitats de l'entorn on està l'escola o les veritables necessitats dels nens i nenes de la seva classe. Mestres que el seu horari va més enllà de les cinc i mestres que tenen més d'una discussió en el terreny personal per dedicar temps familiar a l'escola

       Als claustres de les escoles entenc que hi pot haver dels dos tipus. Una de les possibilitats per saber si una escola és atractiva es descobrir, investigar, conèixer quants mestres de cada tipus hi ha. Descobrir-lo des de fora potser es ben difícil, tot i que et poden donar pistes. Els comentaris que fan els alumnes, els passadissos adornats amb treballs d'una o una altre assignatura, els projectes interdisciplinaris portats a terme... Evidentment tots els membres d'un claustre saben quins mestres formen part d'un grup o d'un altre, cadascú és conscient de si és mestre d'aula o d'escola. Què és el millor per una escola? Com equip directiu quin rol de mestre ens aporta més?

         Com sempre, la clau està en l'equilibri: Tenir molts mestres d'aula, ens pot enfonsar l'escola, doncs fa illes inconnexes dins la pròpia escola, projectes proposats que impliquin fer el que estrictament no és necessari mai tiraran endavant, propostes que signifiquin sortir de la zona de confort que suposa l'aula estan fora de tota possibilitat de funcionament... Tenir mestres d'escola també pot provocar caos, també pot provocar que es deixin de fer aspectes que són necessaris, també pot produir-se que de tan sortir fora descuiden l'interior. Trobar l'equilibri no és fàcil perquè sovint, molt sovint, pot provocar injustícies en el col·lectiu de l'escola, mestres que facin més que altres, o creguin que fan més, mestres que sempre tinguin excuses per no sortir de l'aula, mestres que entenguin que si no surten de l'aula ningú ho farà .... l'equip directiu pot tenir una tasca difícil a gestionar, perquè per una banda ha de motivar als mestres d'aula a sortir i per altres costat ha de vigilar que els mestres d'escola no es cremin. 

      Així doncs caldrà treballar als nostres claustres per aconseguir un altre tipus de mestres del que no he parlat,  perquè costa més de trobar: equips de mestres: mestres capaços d'obrir les portes de la classe i sortir sempre que sigui necessari, però amb les idees clares que cal tornar a l'aula sempre que sigui convenient. Mestres que tinguin molt clar que el funcionament d'una aula porta implícit el funcionament de l'escola, mestres sàpiguen treballar en grup, receptius amb noves propostes, entusiastes però també capaços de generar propostes engrescadores, innovadores, propostes que impliquin tota l'escola. Si aconseguim trobar una escola on el màxim nombre de persones sigui el format per un veritable i potent equip de mestres, de ben segur que l'escola sortirà molt reforçada.

 Opinar sobre fets subjectius esdevé en molts cops en demagògia, per aixo ja fa anys que quan intento transmetre una opinió la faig sota uns paràmetres concrets i definits. Aquesta classificació no està ni avalada per cap estudi ni per cap enquesta ni per res, pura observació i reflexió. Personalment, sempre he tingut el defecte de creure en allò que faig i anar més enllà del que estrictament és necessari, això m'ha comportat sovint, mal entesos, excessos de feina o de maldecaps innecessaris, entenc que sóc mestre d'escola més que mestre d'aula.